ATOMIC: L’AVANTGUARDA MAGNÈTICA

El quintet escandinau actua avui dimarts i demà dimecres a la sala barcelonina La Cova del Drac – Jazzroom, a les 9 del vespre · Divendres serà a l’auditori MPM de Màlaga.

Ara fa poc més d’una dècada, un grup de joves músics de Suècia i Noruega s’ajuntaven per fundar una de les comandites més excelses del jazz europeu —i internacional— de la darrera dècada. Repudiaven els sons eteris, quan no directament melangiosos, associats a l’etiqueta “jazz escandinau”, sovint vinculada a produccions que, sota un conegut segell alemany, acollien a ja veterans artistes de la seva regió. Contra la serenor de certs registres foscos proposaven un còctel fresc i explosiu, amb ingredients procedents del free-jazz clàssic i la música contemporània europea, però també amb elements vinculats a llenguatges actuals i, fins i tot, de l’aplom de compositors de la categoria de Duke Ellington. Apel·laven a tòtems com Charles Mingus, Archie Sheep o George Russell i definien la seva proposta de forma gràfica com “una barreja entre la conferència acadèmia i una nit de gresca a la ciutat”. No en va, el nom del projecte, Atomic, suggeria des del primer instant una andanada musical de les proporcions d’un bolet nuclear irrompent al planeta de les músiques creatives.

Sota l’empenta de la discogràfica Jazzland —dirigida pel pianista Bagge Wesseltoff, un dels impulsors del que en podríem anomenar el nou jazz escandinau—, els cinc components que conformen Atomic —Magnus Broo (trompeta), Fredrik Ljungkvist (saxos i clarinet), Håvard Wiik (piano), Ingebrigt Håker Flaten (contrabaix) i  Paal Nilssen-Love (bateria)— van debutar el 2002 amb el disc Feet Music, avantsala d’una gloriosa carrera farcida de treballs seminals —Boom Boom (2003) i Retrograde (2008), per exemple—, gires per tot el món i col·laboracions amb figures del jazz d’avantguarda actual com el nord-americà Ken Vanerdmark. Excel·lents intèrprets i compositors, el seu estil enèrgic i energètic, melòdic i cruixidor, rítmicament impetuós, veloç i cadenciós, no deixa indiferent a ningú i provoca l’adhesió de públics d’allò més variats.

Amb Here Comes Everybody (2012) el disc que presentarà a La Cova del Drac, Atomic reincideix en la seva original fórmula farcida de giravolts, unisons seductors, figures desbocades i patrons enrevessats, però amb la inclusió, entre d’altres, de brillants fragments circulars —a “Kreuzberg Variations”, per exemple—, experiments sensorials com l’exquisit “Milano”, que avancen a batzegades, o fragments d’exploració  —“Morphemes”,  “Uplog”—. Basteixen un CD on s’albira un tractament exquisit del detalls, les seqüències i els climes. Bé, com de fet ha interpretat sempre aquesta banda que convida a tothom a deixar-se irradiar pel efluvis del seu saber fer magnètic.

Text: Martí Farré.

Foto: Arxiu Arco y Flecha.