UN NORD DIFERENT

El 12è Festival de Jazz de Girona va arrencar ahir amb un concert de Benny Golson.

Amb la presència ahir del llegendari saxofonista Benny Golson i el seu quartet titular —única actuació a Espanya de la seva actual gira amb aquesta banda— va arrencar ahir el 12è Festival de Jazz de Girona. Elisabet Raspall & Chris Cheek, Jeff Ballard Fairgrounds, David Soler i Duot són algunes de les propostes d’un certamen que cerca l’excel·lència per sobre de la suposada aposta segura. És un certamen que us explicarem aquesta setmana en el primer programa de la nova temporada de Bad Music Jazz, a Scanner Fm.  

Benny Golson ahir a Girona   Foto: Festival de Jazz de Girona

Si hi ha alguna àrea a la península farcida de festivals de tota mena i condició sens dubte és la de les comarques gironines. De Perelada a Sant Llorenç de la Muga, de març a octubre, casinos, places, jardins, platges, ermites prepirinenques, lleres o pantans semisecs acullen certàmens de pop “independent”, lied, cançó, poesia o glories tronades de la cançó lleugera. I amb tanta oferta hom anhela una trobada de petit-mig format dedicada al jazz en tots els seus vessants, poc concessiva —per no dir gens— i cuinada des l’estimació a aquest gènere diví. Una cita que, a més, aposti clarament per promoure tan les propostes més engrescadores del jazz internacional com les del jazz subterrani de casa nostra i, ah, amb la visita d’algun tòtem del jazz de tots els tems. És el que succeeix habitualment a la ciutat de Girona durant les primeres setmanes de tardor, a través d’un festival amb 11 edicions a l’esquena, per on han desfilat figures de la categoria de Bill Frissell, Joachim Kühn, Ken Vandermark amb Havard Wiik, Ron Carter, Brad Mehldau, The Bad Plus, Steve Swallow, Carla Bley, Romano-Sclavis-Texier i, a nivell nacional, Augstí Fernández, Giulia Valle, Vicenç Solsona, Celeste Alías o, com no, el Girona Jazz Project.

Enguany, tot i el jou de les obscenes retallades i apujades de l’IVA, el festival gironí presenta un cartell tal vegada més modest que el d’altres anys, però sense perdre pistonada. “Girona inspira jazz” diuen a la seva propaganda.

Clàssics, contemporanis, rars i popjazzistes

A banda de la visita estel·lar de Benny Golson, el certamen gironí ofereix la revisió de l’obra de dos grans clàssics de la història del jazz: Carme McRae (23 de setembre) i Thelonious Monk (26 de setembre). El duet conformat pels gironins Irma Gala (veu) i Àlex Carbonell (piano) presentarà una selecció de peces de la controvertida vocalista. Per la seva banda, el trio format per Guillem Callejón (guitarra), Jordi Mestres (contrabaix) i Ricard Parera (bateria) interpretarà un curiós homenatge a Thelonious Monk en formació de guitar trio.

Elisabet Raspall i Chris Cheek   Foto: www.elisabetraspall.com

El primer plat fort —després del concert inaugural, es clar— serà el duet conformat per Chris Cheek, al saxo, i Elisabet Raspall, al piano (19 de setembre). Companys de viatge, Cheek ja va col·laborar amb Raspall al disc Triangles (Fresh Sound New Talent, 1996). Va repetir el 2010 amb el disc Plujazz (Raspall Records) i, recentment, en el CD a duet El petó / The Kiss (Raspall Records), que presentaran a Girona. Paisatgístic, preciosista i parsimoniós són alguns dels adjectius que, en certa manera, defineixen la música sensorial que practiquen Raspall i Cheek. El petó és un treball que evidencia la forta complicitat entre la pianista referent del jazz nacional dels 90 —i actual— i el músic de la generació revelació de la ciutat dels gratacels durant els 90, col·lega de Kurt Rosenwinkel, Joge Rossy i Seamus Blake, entre d’altres.

Jeff Ballard   Foto: Lourdes Delgado (MW Artist Management)

Un altre figura representativa de la lleva dels 90 és Jeff Ballard, bateria que hem pogut escoltar darrerament al Jamboree en companyia de Lionel Loueke i Miguel Zenón, i com a membre del grup Fly. A la sala La Planeta (27 de setembre) compareixerà amb el projecte Fairgrounds —completat per Lionel Loueke, a la guitarra, i Anders Christensen al contrabaix—. Cercador de noves sonoritats, creador de polirítmies sorprenents, juganer amb el món de la percussió “ètnica”, Ballard, referència obligada per a molts bateries, obsequia a la parròquia amb una descàrrega rítmico-melòdica de proporcions gegantines. És la mateixa andanada subtil que ha posat i posa al servei de Brad Mehldau, Joshua Redman, Guillermo Klein o Mark Turner.

Duot   Foto: Hot Blues Igualada

En capítol de rars —entenent per “rar” tot allò que no s’ajusta als principis de l’ortodòxia jazzística, que des de Bad Music Jazz repudien de forma activa— cal esmentar un parell de propostes singulars: Frankament (28 de setembre), un solo de guitarra de David Soler amb tota una munió d’efectes de tot tipus, i Duot (30 de setembre), el duet free d’Albert Cirera (saxo) i Ramon Prats (bateria), amb un nou disc al sarró, Cactus (Repetidor). Si l’un, Soler, recorre als enginys de l’electrònica per forjar el seu particular univers sonor, farcit de registres entrecreuats, els altres, Duot, dialoguen en forma d’udols, grinyols i xiuxiuejos des de la més absoluta nuesa. Ambdues són propostes de risc, representatives dels diferents accents de la nostra escena perifèrica.

El festival acabarà amb el grup Verd I Blau (4 d’octubre), proposta amable de pop jazz a les mans d’un combo amb la novíssima saba del jazz català. Encapçalat pel baixista banyolí Vic Moliner, Verd I Blau reuneix un seguit de músics joves en alça: la cantant Judit Nedermann, el guitarrista Adrià Plana, el pianista Xavi Torres i el bateria Andreu Moreno. Presentaran Un fràgil corall (autoeditat), amb lletres de Sandra Prat i el propi Moliner.

A Bad Music Jazz us oferirem una entrevista amb Francesc Ubanell, director del certamen i membre també del Girona Jazz Project. Serà en la primera emissió de la segona temporada de Bad Music Jazz, aquesta setmana.

Més informació sobre el certamen aquí.

Text: Martí Farré.