SOBRE EL TANCAMENT DELS MITJANS PÚBLICS DE L'HOSPITALET

*Editorial del programa número 11. 

Volíem parlar aquesta setmana del tema d’un prosista britànic que durant la dècada dels 30 ja es preguntava per què serveix la crítica musical, o de les big bands a Catalunya i els problemes que arrosseguen per sobreviure, o... ves a saber. La qüestió és que la crua realitat s’ha imposat i avui ens toca parlar d’un tema gens agradable. Sí, aquest que escolteu és, si res no canvia en els darrers dies, un dels últims programes de Bad Music Jazz a Ràdio L’Hospitalet. Però això seria el de menys si tenim en compte que la persona que està a l’altre banda del vidre, per exemple, es quedarà a l’atur a partir del proper 1 de gener. Com ell, una setantena més de professionals d’aquesta casa, per obra i gràcia del govern municipal de la ciutat, que té previst apagar les emissions de Ràdio i Televisió de L’Hospitalet el proper 31 de desembre.

El nostre pas per aquesta casa ha estat efímer però summament enriquidor. Per cert, un pas a un preu irrisori, més per amor a l’art que no pas per una altra cosa. L’experiència ha estat enriquidora, perquè ens ha permès formar part d’un projecte romàntic, Bad Music, que humilment pretén obrir canals per a la difusió de tot un ventall de músiques que difícilment tindrien accés a altres mitjans. Els micròfons de Ràdio L’Hospitalet ens han permès explicar, presentar, un seguit de propostes que creiem que valen la pena ser conegudes a través d’un mitjà com és la ràdio. Hem obert la porta a músics que amb prou feines tenen accés als mitjans de comunicació, hem radiat músiques difícilment trobables en altres punts del dial i, ah, hem explicat a la nostra audiència que aquí, a L’Hospitalet, passen coses a nivell jazzístic. Propostes com el TePekaLe Sound, els concerts del Barradas o el Festival de Manouche que, molt ens temem, no seran difoses a través de cap mitjà a partir de l’1 de gener.

Marxem, perquè ens fan fora, amb la pena de no poder consolidar un model ràdio jazzística que des d’aquí, des dels estudis de Ràdio L’Hospitalet, teníem l’esperança de que arribés a un seguit d’aficionats que, creiem, volien poder escoltar a través del seu transistor –o pel podcast del seu ordinador- una mica de jazz, d’avui, d’ahir, de tota la vida, underground, d’aquí, de fora, etc. Marxem amb la pena de no poder donar la veu a músics que, de ben segur, tenien moltes coses interessants per explicar-nos —alguns, de fet, ja ens havien fet arribar els seus discos—, i que a partir de l’1 de gener tindran menys possibilitats d’expressar-se a través dels mitjans públics. 

Marxem, això sí, amb l’alegria de poder agrair l’enorme generositat d’aquesta emissora, que s’ha avingut a acollir-nos, amb el no menys gran agraïment a la gent de Bad Music, el Joan Ventosa, la Paula Castro, el José Luis Martín, la Mónica Fernández i el Manuel López-Poy, que van apostar des del primer moment per la nostra proposta friqui. I, sobretot , enviem una molt forta abraçada al nostre tècnic, el José Manuel Abadías, a qui desitgem molta sort en el futur.

Acabem, abans de sentir el tema que tenim previst escoltar, citant a la Voss del Trópico, el gran bolerista que ens va deixar ara fa poc més de 10 anys: “Per ells els calés que a nosaltres ens quedarà la glòria”. 

Martí Farré i Olga Àbalos.