2013: UNA SELECCIÓ JAZZÍSTICA (O BADMUSICJAZZÍSTICA)

  Ens tirem a la piscina i fem la primera llista d'Spotify de la nostra història. 

La tercera és la bona i els de Bad Music Jazz ens hem atrevit per fi a elaborar una llista amb alguns dels temes de caire jazzístic -o badmusicjazzístic- que s'han publicat el 2013. Enemics com som dels palmaresos, de l'olimpisme musical, hem volgut oferir-vos una selecció representativa del que més ens ha agradat del 2013. Un altre tast el podeu escoltar al programa d'aquesta setmana, aquí.

David Mengual (foto: Hot Blues, Igualada)

Quan s'escull, quan se selecciona, sempre s'acaba indefectiblement renunciant a algú que hauria de ser-hi. “No podíem fer res més”, diem quan ens demanen perquè no hi surt aquell o l'altre. És llavors quan no queda un altre remei que reconèixer que això de les llistes és una camama, que dirien al poble del meu pare. I no diguem ja quan a sobre hi afegim un palmarès... Aquesta primera llista que l'Olga Àbalos i un servidor ens hem atrevit a fer —hem trigat dues temporades a intentar-ho!— no és res més que una mirada variada i dispersa del que, a parer de la idiosincràsia de Bad Music Jazz, ha passat al planeta del jazz, de les músiques improvisades i imprevistes, durant l'any 2013. Cap peça és millor que l'altre, és simplement diferent de la resta de temes que l'acompanyen en el particular ordre en el qual els hem disposat.

Orrin Evans (foto: Howard Pitkow / Estruga Artists)

Alguns dels talls que formen aquesta primera selecció de Bad Music Jazz els hem radiat durant el passat any; d'altres, encara no. Tot plegat conforma un mosaic de les diferents cares de BMJ, la més melodiosa, la més eixelebrada, la més dolça, la més fosca, la més lluminosa, la més provocadora,... Són les composicions que hem trobat a Spotify. En aquest sentit, ens hauria agradat afegir-hi peces de discos meravellosos de 2013 que malauradament no hem localitzat en el citat programa reproductor. De ben segur que haurien quedat la mar de bé en aquesta llista de 2 hores i mitja, 25 temes i tants canvis climàtics com els que poden esdevenir-se en un any sencer de música i vida, que són la mateixa cosa.

Bon any 14!

Martí Farré.

Accediu a la llista d'Spotify aquí

L'ordre de la llista que us oferim és el següent:

1.- Marco Mezquida Trio, "My Lady Loves Mi in E Flat", del disc My Friend Marco (Fresh Sound New Talent).

2.- Orrin Evans, "Blues Connotation", del disc ...It's Was Beauty (Criss Cross).

3.- Agustí Fernández, Barry Guy, Ramón López, “Annalisa”, del disc A Moment's Liberty (Maya Records).

4.- Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks, Masa Kamaguchi, “Dorothy's Dilema”, del disc Play Cy Coleman (Fresh Sound New Talent).

5.- Kris Davis - "Ten Exorcists", del disc Massive Threads (Thisty Ear).

6.- Wayne Shorter, "Plaza Real", del disc Without A Net (Blue Note).

7.- Marcel·li Bayer, "El poble sense llei", del disc Les Narrations (Whatabout Music).

8.- The Thing - "India", del disc Boot! (The Thing Records).

9.- Colin Stetson, “In mirrors”, del disc New History Wafare vol. 3: To See More Light (Constellation).

10.- Gorka Garay, "Goodbye Berlin", del disc El cazador de la luz (Quadrant).

11.- Drew Gress, "Long Story", del disc The Sky Inside (Pirouet).

12.- David Mengual Slow Quartet, "Masticando arena", del disc U (Bebyne)

13.- The Resonance Ensemble, "Elegy for two rooms", del disc Head Above Water, Feet out of the fire (Not Two)

14.- Roc Calvet, “A Strange Kind Of Beauty”, del disc homònim (Whatabout Music).

15.- Angelica Sánchez & Wadada Leo Smith, "Retinal Sand", del disc Twine Forest (Clean Feed).

16.- Nicholas Payton, "Pannonica", del disc #BAM: Live At The Bohemian Caverns (BMF Records).

17.- Underpool, "Smiley", del disc Ú (autoeditat).

18.- Darcy James Argue's Secret Society "The Neightborhood", del disc Brooklyn Babylon (New Amsterdam Records)

19.- Gregory Porter, "Liquid Spirit" , del disc Liquid Spirit (Blue Note)

20.- Joachim Kühn Trio (feat. Archie Sheep), "Vodoo Sense", del disc homònim (ACT)

21.- David Mengual Free Spirits Big Band, “Sambatracio”, del disc Menta, diari sonor (Jazzenviu)

22.- Víctor de Diego, “Treijo”, del disc Tribute (Quadrant).

23.- Sylvain Cathala Trio, "Constantine", del disc Flow & Cicle (Connexe Records).

24.- Mary Halvorson, "Smilles of Great men", del disc Illusionary Sea (Firehouse 12)

25.- Burrull & Farràs, "Easy Love", del disc Empremtes (Temps Record).

BAD MUSIC JAZZ EN EL "DÍA DE LAS TIENDAS DE DISCOS" 2013

Per segon any consecutiu les petites botigues de discos de Barcelona han unit forces el dia 20 d'abril per celebrar el que han anomenat "Dia de la Tiendas de Discos" o DTD. L'èxit que l'any passat va tenir la proposta - en què les botigues petites i els segells independents es van animar a crear la seva pròpia versió de l'internacional "Record Store Day" en no poder participar-hi oficialment -, ha fet que la d'enguany hagi estat encara més destacada, amb una organitzacó més eficient i amb més activitats programades. Aquests són els números: 52 concerts, 20 botigues de discos implicades, 9 llenaçaments discogràfics, 27 punxadiscos i dues ciutats. Sí, dues, perquè enguany, Madrid s'ha sumat a la inciativa.


Per conèixer tot el que va passar visiteu el web: http://eldiadelastiendasdediscos.tumblr.com

Els de Bad Music Jazz vam aportar el nostres petit gra de sorra amb una "punxada" a la botiga SURCO (Travessera de Gràcia, 144. Barcelona) a càrrec de l'Olga Àbalos. Us hem preparat una  llista de reproducció basada en el que va sonar: una barreja de swing clàssic, latin jazz, boogaloo i soul que esperem que us agradi i gaudiu!

Escolteu-la AQUÍ!

Sabem que la crisi apreta però aprofitem per animar-vos a que visiteu les botigues de discos de barri i que compreu música!

POCKET CONCERT #19: SERGI SIRVENT INTERVÀLIC QUARTET

El Pocket Concert #19 és el cinquè vinculat a Bad Music Jazz· L'Intervàlic Quartet de Sergi Sirvent es presenta per primer cop a L'Hospitalet

Com tantes coses a la vida, la casualitat i l’atzar juguen a favor de que s’esdevinguin fets excepcionals. És el cas de la gènesi del Sergi Sirvent Intervàlic Quartet, que es presenta per primer cop al planeta Terra el proper divendres 1 de febrer, a les 9 del vespre, al Centre Cultural Collblanc-LaTorrassa (L’Hospitalet). Heus ací un nou Pocket Concert de la factoria Bad Music.   

D'e. a d.: Jordi Gardeñas, Sergi Sirvent, Jaume Llombart i Jordi Gaspar

Sergi Sirvent (Barcelona, 1978) és possiblement el músic a qui li escauen millor els adjectius inquiet i camaleònic. Pianista, guitarrista, trompetista, bateria, compositor i arranjador, entre moltes altres coses, Sirvent es reinventa una i altra vegada, ja sigui en solitari, encapçalant un trio d’alçada, flirtejant amb el pop-jazz, amb el free jazz o el blues, tropicalitzant-se o capitanejant una baluerna de les proporcions dels Octopussy Cats. I va ser precisament amb la banda de nom cefalòpode-felí quan, ara fa un parell d’anys, mentre gravava el disc Inferències (FSNT, 2012), va posar en marxa l’Intervàlic Quartet. En companyia de tres tòtems com ell del jazz barceloní, companys de viatge en l'afer Octopussy, Sirvent ens proposa experimentar a la deriva amb els intervals musicals, es a dir, bastir una música improvisada jugant amb les distàncies entre nota i nota. Sergi Sirvent Intervàlic Quartet és també una proposta singular, gairebé inèdita, que sonarà per primer cop en viu als Pocket Concerts de Bad Music.
Si voleu saber més coses sobre Sergi Sirvent podeu escoltar l'entrevista que li vàrem fer al número 42 de Bad Music Jazz, aquí.

POCKET CONCERT # 19:

Sergi Sirvent Intervàlic Quartet.

Sergi Sirvent (piano i direcció), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gaspar (contrabaix) i Jordi Gardeñas (bateria).

Divendres 1 de febrer de 2013, 21 h, 5 €.

Centre Cultural Collblanc-La Torrassa (L’H). 

C/ Mare de Déu dels Desemparats, 87 (L'Hospitalet). Metro: Santa Eulàlia (L1) i Collblanc (L5). Bus: L16.

50 PROGRAMES / 50 TEMES

A Bad Music estem de celebració. Commemorem els nostres 50 primers programes amb una emissió i una llista ben especials. Ah, i amb una festa, avui, al club Jazz Man (més informació aquí)

Foto: http://towerofmeaning.blogspot.com.es/

Sembla mentida, però a poc a poc hem arribat al número 50 de Bad Music Jazz. Qui ho havia de dir, oi? Doncs sí, després de passar per Ràdio L'Hospitalet, per la plataforma Ivoox i, des del passat més de setembre, pels micròfons d'Scanner FM, els que fem aquest humil espai de ràdio podem presumir d'haver enregistrat més de 50 hores de programació, amb centenars de cançons, desenes d'exclusives i, sobretot, més d'una cinquantena de convidats, cada un d'ells amb la seva mùsica, la seva història, el seu particular univers... Des d'aquí no podem fer altra cosa que recordar-nos de la gent de Bad Music, del Joan Ventosa, el José Luis Martín, la Paula Castro, la Mónica Fernández i el Manolo López Poy, els quals no només no ens van engegar quan els vam proposar de posar en marxa aquesta enderga, sinó que s'hi han deixat la pell perquè podem fer-la. A ells el nostre més sentit agraïment. I també als tècnics —el José Manuel Abadías, el David Camilleri i els propis José Luis i Mónica—, a la gent de Scanner FM —el Carlos Medina, el Bruno Sokolowicz, Jordi Herrero, el David i, en general, l'equip de la casa—, als músics i als seus representants, ja que sense ells no hi haria res de tot això, i a tu, que ens escoltes cada setmana. 

Foto: http://www.sashafrerejones.com/

I per cel·lebrar aquesta bona nova, hem convidat a músics, periodistes, programadors, etc que han passat pels nostres micròfons perquè treguin el melòman que porten a dins i ens proposin un tema musical especial per a ells, i entre tots fagin una llista de reproducció també molt especial.

A continuació podreu gaudir d'aquesta primera part de la llista "50 programes - 50 temes" confeccionada por totes les persones que d'alguna manera ens han ajudat a tirar endavant aquesta aventura radiofònica. ¡Moltes gràcies a tots!

També podreu conèixer de primera mà per què han escollit el seu tema. L'ordre és completament aleatori.

Text: Olga Àbalos i Martí Farré.

LLISTA DE REPRODUCCIÓ BMJ 50T-50P (1a part). Inclou les peces següents:

1.- CARLOS FALANGA (bateria):

-"Stella by Starlight", al disc de Miles Davis The Complet Concerte 1964 (Columbia, 1992)

«Elijo "Stella by Starlight", la version del disco The Complete concert 1964, de Miles Davis, porque hay un momento (mín 1:50) que Miles toca un par de notas y se escucha del publico un grito que me pone la piel de gallina. Dicen algunos que el que grita es Dizzy Gillespie. Quien sabe...»

2.- ALBERT CIRERA (saxofonista, tenora i violinista): 

-"Block and Docs", al disc  de Bill McHenry Graphic (Fresh Sound New Talent,1999)

«El tema es preciós, com desenvolupen els solos. El solo del Bill el vaig transcriure per a una classe de l'Agustí i vaig descobrir que no calia fer cortxeres per fer "jazz". També l'he escollit sobretot per el crit que fa el Bill a mig solo seu: és algo més que música, és un viatge...m'encanta.»

3.- PACHI TAPIZ (crític, director de Tomajazz.com): 

-"Composition 40B" del disc d'Anthony Braxton Quartet (Dortmund) 1976 (hat ART, 1991). 

«Está dedicada a Lou Donaldson y es una conjunción magnífica de su lenguaje propio con la inmediatez del hard-bop pasado por su tamiz. Podrían haber sido también algunas de sus versiones con su cuarteto de standards o la bestial versión de "Be Bop" de su Charlie Parker Project, pero me quedo con este temazo de mister Braxton.»

4.- AGUSTÍ MARTÍNEZ (saxofonista i clarinetista): 

-"Out of Nowhere", de Charlie Parker (s) , Miles Davis (tp), Duke Jordan (p), Tommy Potter (cb), i Max Roach (bat), enregistrada el 4 de novembre de 1947.

«Hi ha molts tracks d'aquest tema i aquest és que el que més m'agrada i el que té sentit per mi. Aquí va començar tot [per mi], cap a l'any 1976, un autèntic trasbals per els sentits en un moment (16 anys) que estàvem tan orfes de cultura. Més tard, escoltant l'original, vaig entendre la frase aquella de "no és el que es toca sinó com es toca "».

5.- DAVID MENGUAL (músic, contrabaixista, pianista): 

-"Black Market", del disc de Weather Report homònim (Columbia, 1976)

«Black Market" de Weather Report. El primer cop que vaig escoltar aquest disc vaig alucinar molt amb el só del grup, la música i sobretot , amb el Jaco!"

6.- JOAN CORTÈS (fotògraf):

-"Chloe and the Pirates", del disc de Soft Machine Six (CBS, 1973)
«Motiu: Per la senzilla raó que després de 40 anys encara em segueix pessigant, em segueix transportant. De fet tot el disc és una doble joia.»

7.- VICTOR CORREA (trombonista): 

-"You Made Me Feel So Young", del disc de Frank Sinatra i Count Basie Sinatra at The Sands (Reprise, 1966).

"Escojo en realidad un disco y no un tema en concreto: At The Sands Frank Sinatra Count Basie. Fue un disco que me rescató cuando llegué a Barcelona. Lo estaba pasando fatal. Y uno de los temas de ese disco, "You Made Me Feel So Young" se convirtió en "nuestra canción" mía y de  mi expareja. Fué un disco que me rejuveneció".

8.- AUGUST COROMINAS (un dels tres socis del club Robadors 23, al Raval barceloní):

-"Everything Happens To Me", cantanda per Nat King Cole. 

«La lletra es superdepriment però tractada amb un humor exquisit i finíssim i tracta sobre aquells enamoraments difícils que tots, tard o aviat, hem tingut i ens han fet ballar el cap:

I make a date for golf

You can bet you life it rains

I try to give a party

And the guy upstairs complains

I guess I'll go thru life

Just catchin' colds and missin' trains

Ev'rything happens to me.

(...)

I've telegraphed and called

I sent an air mail specialtoo

You answer was goodbye

And there was even postage due

I fell in love just once

And then it had to be with you

Ev'rything happens to me".»

8.- ARECIO SMITH (teclista):

-"Sookie Sookie", de Grant Green (escolteu per què al programa número 49, aquí)

9.- JACK TORRANCE (crític musical):

-"Gran Bazaar", de Guana Padano (escolteu per què al programa número 49, aquí)

10.- BERNAT FONT (pianista)

-"On The Sunny Side Of The Street", intepretada per James Booker al disc New Orleans Piano Wizard: Live! (Rounder, 1977).

«L'escullo perquè és per a mi un model de perfecte eclecticisme i d'amalgamar tradició i un estil molt personal, igual que passa amb Peterson. És un enregistrament en directe, un piano sol (amb una sorpresa vocal al final) i, tot i la senzillesa de l'arranjament, té un groove i una força incomparables. Posada a volum suficient quan els ànims musicals baixen... et reconcilia amb l'instrument a l'instant.»

11.- JUAN DE DIEGO (trompetista)

-"Love for Sale",  interpretada pel sextet de Miles Davis al disc Circle in the Round (Columbia, 1979).

«Tenint en compte que la meva infantesa i que per "culpa" del meu germà la vaig passar escoltant jazz, també rock sinfónic i coses així, peró sobre tot jazz, escullo el tema "Love For Sale", a càrrec del grandiós sextet d'en Miles (Coltrane, "Cannonball", Evans, Chambers i Cobb).

Sempre que el torno a posar m'evoca aquells instints (més que olors o colors, son sensacions) que sense tenir ni punyetera idea de música alguna cosa em passava per a dins. La peça comença amb uns acords d'Evans i després entra la resta del trío i... oh Miles! harmonia en ristre, ens ensenya com tocar una melodía d'una altra manera. La hòstía, ¡oye! Després, els monstres del grup van fent un solos memorables.

Me'n recordo que a les notes de l'LP doble Circle in the Round, el cronista deia que era evident que Cannonball estava enamorat (i jo m'ho creia) i que en canvi Trane es perdia en els canvis (ja!).»

12.- ENRIQUE TURPIN (crític musical a Cuadernos de Jazz)

-"Tinkle Tinkle", de Thelonious Monk, i "Gee baby ain't I good to you", de Stanley Turrentine and the 3 Sounds (escolteu per què al programa número 50, aquí)

13.- PABLO SELNIK (flautista i cantant)

-"Kill Your Mather, Rape Your Dog", del disc de Dying Fetus Killing On Andrenaline (Morbid Records, 1998).

«A banda de ser un dels meus grups preferits a l'adolescència, i d'haver escoltat els seus discos tant com els de coltrane, aquest tema en concret és el primer que vam versionar amb un dels meus projectes que més m'estimo, el duet amb en marco mezquida. Vam transcriure el tema i hi hem tocat molt i molt a sobre. De fet, en uns quants bolos el vam arribar a fer en directe, tant tocant a sobre el CD com fent la versió nosaltres sols. Espero que us agradi!»

14.- ROGER ROCA (periodista musical, crític a El Periódico de Catalunya i director del programa de TVC Sputnik)

-"Beauty is a Rare Thing", del dis d'Ornette Coleman Quintet This is Our Music (Atlantic, 1961) (escolteu per què al programa número 50, aquí).

15.- MARCEL·LÍ BAYER (saxofonista)

-"Days That Used To Be", del disc de  Neil Young Ragged Glory (Reprise, 1990).

«És un dels meus discs preferits, durant molt temps només podia escoltar això (fa més de deu anys, hehe), en especial arran d'un documental que van fer d'ells i que em va deixar profundament impactat quan em decidia a ser músic.»

16.- ALFRED ARTIGAS (guitarrista) 

-"Longina", de María Teresa Vera.

«Em molen les veuetes que es fan l'un a l'altre, l'arranjament... i em fa pensar en la part maca de Cuba."

17.- PERE PONS (periodista musical, director del programa "L'home del jazz", a Ràdio 4, i programador de la sala Jamboree) 

-"Como baila Marieta", de Faustino Oramas "El Guayabero"

"Escullo aquesta cançó perquè la improvisació en el cant tot fent dècimes del segle XVIII demostra que el jazz vocal ja existia en l'època del barroc caribeny."

18.- CHEMA GARCÍA MARTÍNEZ (crític musical a El País i Cuadernos de Jazz)

-"For All We Know", del disc de títom homònim de Bluesiana Triangle (Windham Hill Records, 1990).

"Esta canción me devuelve a mi estado de ánimo preferido, la melancolía. El disco es horrible, pero nos permite escuchar a Art Blakey cantando, lo que es toda una experiencia."

19.- FERRAN ESTEVE (traductor i periodista musical, col·labora a BBC3 i al programa de ràdio El Club de Jazz)

-"Question and Answer", del disc de títol homònim de Pat Metheny (Geffen, 1990).

«La sessió del quartet del Metheny / Roy Haynes al Palau de la Música el 1993 va ser el primer concert internacional que vaig veure, i van tocar el tema "Question and Answer"... Amb el temps, he acabat entrevistant a 3 dels 4 músics que van tocar aquella nit... I només em queda el McBride.»

20.- CELESTE ALÍAS (cantant)

-"I Get Along Without You Very Well", interpretat per Nina Simone al disc Nina Simome and Piano (RCA, 1969) (escolteu per què al programa número 50).

21.- DAVID PASTOR (trompetista)

"Right Now!", de Charles Tolliver (escolteu per què al programa 50 i, ATENCIÓ!, una versió en primícia d'aquet tema del proper disc de David Pastor. Aquí).

22.- FERRAN AMADO (periodista musical a Enderrock, ideòleg del projecte Blackcelona):

-"My Funny Valentine", interpretada per Chet Baker
«La veritat és que el que proposeu és molt difícil perque hi ha moltes cançons que han marcat la meva vida, però posiblement hi ha una que és més especial que les altres i aquesta és "My Funny Valentine" de Chet Baker.
Destaco tota la seva obra perquè va ser un dels primer trompetistes que vaig escoltar a casa quan era petit, quan el meu pare (trompetista professional i ja retirat) ens posaba els discos de jazz els diumenges al matí i em va marcar molt... D'aqui la meva passió pels instruments de vent i pel so de la trompeta... I per tot en general, pel que va representar per mi, per ser una icona del jazz, per tenir una vida molt dura, per la seva sensibilitat musical, per la seva elegància, per la seva dolça amargura, perqué sí i per ser un dels que em va fer descobrir el jazz i pel que ha representat pel món de la música popular.» 

23.- JOSEP MESTRES (director del festival Atacdejazz, a Tàrrega, i President de l'Associació de Festivals de Jazz de Catalunya - AFEJAZZ).

-"In France They Kiss On Main Street", del disc de Joni Mitchell Shadows and Light (Asylum, 1980).

«El meu tema és "In France They Kiss On Main Street ", de Joni Mitchell, especialment la versió en directe a Shadows and Light. Per què? Primer perquè a mi m’agradaria viure a qualsevol cançó de la Joni Mitchell. I també perquè aquest disc encara m’agrada com la primera vegada que vaig escoltar-lo.»

24.- ROSA GALBANY (agent a Galbany Produccions):

-"Get Ready", del disc de títol homònim de Rare Earth (Motown, 1969).

«Perquè va ser el meu 1r LP, regal del meu germà i es el tema estrella de les meves sessions de discjòquei.»

25.- ANDREU VILAR (vibrafonista):

-"Porto Balseiros", d'Andreu Vilar.

«Hay muchos standars que me gustan muchísimo y que son especiales. Pero yo propongo "Porto Balseiros", es mi primera composición. Es un tema escrito durante mi estancia en Portugal, un poco dedicado a todos mis compañeros portugueses, especialmente a Nuno Ferreira uno de los profesores que me animó a escribir mi propia música y por supuesto a todos los buenos recuerdos que tengo de la ciudad de Oporto. Balseiro es el nombre de las inmensas barricas donde guardan el vino de Porto durante más de ¡¡¡30 años!!!»

URBAANJAZZ FA 10 ANYS

El llegendari portal que recull l'agenda jazzística de Barcelona celebra avui el seu 10è aniversari amb una festa al Café Royale · Nicolas Point, el creador d'aquest web, ens parla d'aquesta fita en aquest apunt

Quan Nicolas Point, ideòleg, creador de la web Urbaanjazz, va arribar a Barcelona ara fa més d'una dècada  va adonar-se que a diferència d'altres capitals europees, la ciutat no tenia una agenda comuna pel que fa a les actuacions en viu de jazz i músiques afins. Explica que havia d'anar local per local recollint els tríptics de la programació per a saber què s'hi coia. Per facilitar-se la vida va decidir usar els seus coneixements de programador informàtic i crear una agenda digital on-line que li servia gairebé com a agenda personal. La web la van anar descobrint altres aficionants del jazz, i gràcies al boca orella, ben aviat es convertí en una referència.

Ara, 10 anys desde la seva creació, Urbaanjazz és un projecte més que consolidat que ha anat avançant en forma i en continguts. Amb un servei setmanal de newsletter, descomptes en l'entrada per algunes actuacions i possibilitats d'edició on-line per a que els propis músics i aficionats puguin actualitzar ells mateixos l'agenda amb noves actuacions o corregir la informació publicada. D'aquesta manera la web s'assegura que ofereix sempre la informació més actualitzada possible sobre la vida noctura d'una ciutat, Barcelona, en què constantment apareixen i desapareixen espais per tocar, i també d'altres poblacions de Catalunya i de la ciutat de València. En els darrers mesos el web fins i tot ha organitzat trobades dels seus seguidors per veure concerts.

Per cel·lebrar la seva primera dècada de vida, Point ha preparat una nit molt especial, avui, al club Café Royale, a Ciutat Vella, amb la següent programació:

21:30: Jordi Berni Trío

22:30: Whoookam de Dani Dominguez

23:30: Jose Alberto Medina & Xavier Casellas Quartet

24:30: jam session a càrrec de Dani Dominguez
Fi de festa amb el Dj Fred Guzzo

Des de Bad Music Jazz vam voler fer-li algunes preguntes sobre aquesta festa d'aniversari i el projecte d'Urbaanjazz al mateix Nicolas Point, que ha escollit el tema "Afro Centric", de Nelson Project —inclòs en el disc Mode Joe. Vol.2 (Quadrant, 2012)— com a banda sonora per a aquesta entrevista:

1.- Què és UrbaanJazz? 

  Urbaanjazz - Quees? by badmusicjazz

2.- Què destacaríes d'aquest 10 anys d'existència d'UrbaanJazz?

  Urbaanjazz - "lomasdestacadodeestos10años" by badmusicjazz

3.- Alguna novetat destacable de cara al futur?

  Urbaanjazz - Elfuturo by badmusicjazz

Text: Olga Àbalos

UN NORD DIFERENT

El 12è Festival de Jazz de Girona va arrencar ahir amb un concert de Benny Golson.

Amb la presència ahir del llegendari saxofonista Benny Golson i el seu quartet titular —única actuació a Espanya de la seva actual gira amb aquesta banda— va arrencar ahir el 12è Festival de Jazz de Girona. Elisabet Raspall & Chris Cheek, Jeff Ballard Fairgrounds, David Soler i Duot són algunes de les propostes d’un certamen que cerca l’excel·lència per sobre de la suposada aposta segura. És un certamen que us explicarem aquesta setmana en el primer programa de la nova temporada de Bad Music Jazz, a Scanner Fm.  

Benny Golson ahir a Girona   Foto: Festival de Jazz de Girona

Si hi ha alguna àrea a la península farcida de festivals de tota mena i condició sens dubte és la de les comarques gironines. De Perelada a Sant Llorenç de la Muga, de març a octubre, casinos, places, jardins, platges, ermites prepirinenques, lleres o pantans semisecs acullen certàmens de pop “independent”, lied, cançó, poesia o glories tronades de la cançó lleugera. I amb tanta oferta hom anhela una trobada de petit-mig format dedicada al jazz en tots els seus vessants, poc concessiva —per no dir gens— i cuinada des l’estimació a aquest gènere diví. Una cita que, a més, aposti clarament per promoure tan les propostes més engrescadores del jazz internacional com les del jazz subterrani de casa nostra i, ah, amb la visita d’algun tòtem del jazz de tots els tems. És el que succeeix habitualment a la ciutat de Girona durant les primeres setmanes de tardor, a través d’un festival amb 11 edicions a l’esquena, per on han desfilat figures de la categoria de Bill Frissell, Joachim Kühn, Ken Vandermark amb Havard Wiik, Ron Carter, Brad Mehldau, The Bad Plus, Steve Swallow, Carla Bley, Romano-Sclavis-Texier i, a nivell nacional, Augstí Fernández, Giulia Valle, Vicenç Solsona, Celeste Alías o, com no, el Girona Jazz Project.

Enguany, tot i el jou de les obscenes retallades i apujades de l’IVA, el festival gironí presenta un cartell tal vegada més modest que el d’altres anys, però sense perdre pistonada. “Girona inspira jazz” diuen a la seva propaganda.

Clàssics, contemporanis, rars i popjazzistes

A banda de la visita estel·lar de Benny Golson, el certamen gironí ofereix la revisió de l’obra de dos grans clàssics de la història del jazz: Carme McRae (23 de setembre) i Thelonious Monk (26 de setembre). El duet conformat pels gironins Irma Gala (veu) i Àlex Carbonell (piano) presentarà una selecció de peces de la controvertida vocalista. Per la seva banda, el trio format per Guillem Callejón (guitarra), Jordi Mestres (contrabaix) i Ricard Parera (bateria) interpretarà un curiós homenatge a Thelonious Monk en formació de guitar trio.

Elisabet Raspall i Chris Cheek   Foto: www.elisabetraspall.com

El primer plat fort —després del concert inaugural, es clar— serà el duet conformat per Chris Cheek, al saxo, i Elisabet Raspall, al piano (19 de setembre). Companys de viatge, Cheek ja va col·laborar amb Raspall al disc Triangles (Fresh Sound New Talent, 1996). Va repetir el 2010 amb el disc Plujazz (Raspall Records) i, recentment, en el CD a duet El petó / The Kiss (Raspall Records), que presentaran a Girona. Paisatgístic, preciosista i parsimoniós són alguns dels adjectius que, en certa manera, defineixen la música sensorial que practiquen Raspall i Cheek. El petó és un treball que evidencia la forta complicitat entre la pianista referent del jazz nacional dels 90 —i actual— i el músic de la generació revelació de la ciutat dels gratacels durant els 90, col·lega de Kurt Rosenwinkel, Joge Rossy i Seamus Blake, entre d’altres.

Jeff Ballard   Foto: Lourdes Delgado (MW Artist Management)

Un altre figura representativa de la lleva dels 90 és Jeff Ballard, bateria que hem pogut escoltar darrerament al Jamboree en companyia de Lionel Loueke i Miguel Zenón, i com a membre del grup Fly. A la sala La Planeta (27 de setembre) compareixerà amb el projecte Fairgrounds —completat per Lionel Loueke, a la guitarra, i Anders Christensen al contrabaix—. Cercador de noves sonoritats, creador de polirítmies sorprenents, juganer amb el món de la percussió “ètnica”, Ballard, referència obligada per a molts bateries, obsequia a la parròquia amb una descàrrega rítmico-melòdica de proporcions gegantines. És la mateixa andanada subtil que ha posat i posa al servei de Brad Mehldau, Joshua Redman, Guillermo Klein o Mark Turner.

Duot   Foto: Hot Blues Igualada

En capítol de rars —entenent per “rar” tot allò que no s’ajusta als principis de l’ortodòxia jazzística, que des de Bad Music Jazz repudien de forma activa— cal esmentar un parell de propostes singulars: Frankament (28 de setembre), un solo de guitarra de David Soler amb tota una munió d’efectes de tot tipus, i Duot (30 de setembre), el duet free d’Albert Cirera (saxo) i Ramon Prats (bateria), amb un nou disc al sarró, Cactus (Repetidor). Si l’un, Soler, recorre als enginys de l’electrònica per forjar el seu particular univers sonor, farcit de registres entrecreuats, els altres, Duot, dialoguen en forma d’udols, grinyols i xiuxiuejos des de la més absoluta nuesa. Ambdues són propostes de risc, representatives dels diferents accents de la nostra escena perifèrica.

El festival acabarà amb el grup Verd I Blau (4 d’octubre), proposta amable de pop jazz a les mans d’un combo amb la novíssima saba del jazz català. Encapçalat pel baixista banyolí Vic Moliner, Verd I Blau reuneix un seguit de músics joves en alça: la cantant Judit Nedermann, el guitarrista Adrià Plana, el pianista Xavi Torres i el bateria Andreu Moreno. Presentaran Un fràgil corall (autoeditat), amb lletres de Sandra Prat i el propi Moliner.

A Bad Music Jazz us oferirem una entrevista amb Francesc Ubanell, director del certamen i membre també del Girona Jazz Project. Serà en la primera emissió de la segona temporada de Bad Music Jazz, aquesta setmana.

Més informació sobre el certamen aquí.

Text: Martí Farré.

MAAL ENSEMBLE, POCKET CONCERTS #11

Amb l'estrena de la segona temporada de Bad Music Jazz a Scanner FM, tornen els "concerts de butxaca" al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa (L'Hospitalet). 

El proper 21 de setembre, el saxofonista i clarinetista Agustí Martínez (Barcelona, 1960) ens presentarà una nova metamorfosi del Maal Ensemblre, el projecte que des de 2003 usa com a banc de proves personal per anar explorant la combinatòria entre la música composada, la improvisació lliure i la improvisació conduïda. 

El mateix músic recorda els inicis de la formació. "El grup va néixer per fer un concert puntual i érem, crec, el Jose Luis Redondo, Jaume Vilaseca, David Parras,... En un principi la meva idea era intentar que en el grup hi haguessin músics que també fossin compositors per tocar la música de tothom, però al final ha acabat sent només la meva música. I des de llavors he anat usant el grup cada cert temps". I també desde llavors han anat passant tota mena de músics que han anat encaminant la música en aquell espai indefinit però ric on conflueixen el free jazz, la  música contemporània i la improvisació.

La versió que ha preparat Martínez pel Pocket Concert #11 estarà formada per un quartet de cordes amb Joan Gerard Torredeflot (violí), Noemi Rubio (violí), Laura Resina (viola) i Alba Haro (violoncel), quartet que ja l'ha acompanyat en anteriors ocasions, pel bateria Daniel Levy, un altre habitual col·laborador, a més del propi Martínez al saxo alt, al clarinet i a la direcció.“Aquesta vegada he afegit la bateria perquè el so no quedi tan condicionat per la presència de les cordes, que donen la sensació més de música contemporània que de free jazz”, explica el saxofonista, qui confessa que cada vegada tendeix a voler tocar i composar amb "menys notes" i cita a Morton Feldman com a compositor de referència en aquest procés. "La bateria tant pot fer de percussionista com també tenir una vessant més de free jazz, i així aquest toc [de jazz] no es perd”.

Els Maal Ensemble interpretaran dues peces escrites - una d'elles anomenada "Pocket movie", ja interpretada anteriorment només en formació de quartet de cordes - i la resta de concert estarà basat en la composició dirigida mitjançant el llenguatge del "sound painting", que Martínez va adoptar després de participar en la orquestra de Walter Thompson, ideòleg d'aquest sistema de signes, i que al llarg dels anys ha anat adaptant en funció de les necessitats de cada composició i afegint-hi signes de la seva pròpia collita.

Per cert, què significa Maal Ensemble? "Estava esperant a que em fessis aquesta pregunta! Doncs 'Maal' significa 'Música Arriesgada Abierta y Libre'. També pot ser "Música Aleatoria...' Pot significar moltes coses...", aclareix Agustí Martínez qui reconeix tota una declaració d'intencions del que vol i pretén ser aquesta formació en el nom que va triar ara ja fa gairebé 10 anys. 

Text: Olga Àbalos.
Fotos: Maal Ensemble.