Que ningú dubti que el jazz és en essència una música de butxaca, de club fumejant —o no—, de whisky en mà —o de cerveseta en got de plàstic—, de cava obscura de la ciutat vella o, per què no?, de centre cultural de l’extraradi. És també, si és vol, perifèrica, bella, profunda, enigmàtica, melodiosa —o no—, i fins i tot punyent, íntima, brillant... i tants i tants adjectius que defineixen el que alguns en diuen la música de la sorpresa. Art que, almenys per a la gent de Bad Music Jazz, s’assaboreix en la distància curta, a l’espai proper, al territori on l’aficionat i l’artista estableixen una relació de gran complicitat per qüestions d’espai. Els Pocket Concert de la factoria Bad Music son, doncs, el marc idoni per a que s’esdevingui aquella cerimònia màgica, laica, per descomptat, i fins i tot lleugerament satànica.
I per obrir la nostra particular ronda de concerts jazzístics —el proper divendres 24 de febrer, al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa (L’Hospitalet), a les 21 h—, res millor que amb un grup insòlit de gran categoria: el duet conformat per Celeste Alías, a la veu, i Santi Careta, a la guitarra elèctrica, amb la incorporació en exclusiva del flautista i cantant Pablo Selnik. Malgrat la seva joventut, Alías i Careta presenten un currículum d’upa. Junts sumen col·laboracions amb figures de la categoria de Maria Schneider, Alessandra Patrucco, Feliu Gasull o Joan Albert Amargós.
Careta, a banda d’haver publicat diferents discos en solitari, forma part del combo de funk-jazz Asstrio i participa en desenes de projectes i aventures de tot tipus, amb tota mena d’adminicles, sons astrals i motius enginyosos. És tan heterodox com la cantant Celeste Alías, que acaba de presentar Two Lonely People (CK), el seu primer treball en companyia de l’excel·lent pianista Marco Mezquida. De veu expressiva, sensual i versàtil, Alías es mou amb solidesa per diferents àmbits, com també fa el flautista i cantant Pablo Selnik, que atresora un estil abracadàbric, fruit de la seva afició pel jazz més trepidant, el rock progressiu i, inclús, el metal. Selnik va signar el 2010 el disc El museo vacío (R3cords), una de les grans fites del nou jazz barceloní. En els darrers temps, ha combinat la presentació del seu quartet amb la participació em el Giulia Valle Libera Quartet, entre d’altres projectes.
Careta, a banda d’haver publicat diferents discos en solitari, forma part del combo de funk-jazz Asstrio i participa en desenes de projectes i aventures de tot tipus, amb tota mena d’adminicles, sons astrals i motius enginyosos. És tan heterodox com la cantant Celeste Alías, que acaba de presentar Two Lonely People (CK), el seu primer treball en companyia de l’excel·lent pianista Marco Mezquida. De veu expressiva, sensual i versàtil, Alías es mou amb solidesa per diferents àmbits, com també fa el flautista i cantant Pablo Selnik, que atresora un estil abracadàbric, fruit de la seva afició pel jazz més trepidant, el rock progressiu i, inclús, el metal. Selnik va signar el 2010 el disc El museo vacío (R3cords), una de les grans fites del nou jazz barceloní. En els darrers temps, ha combinat la presentació del seu quartet amb la participació em el Giulia Valle Libera Quartet, entre d’altres projectes.
BLACK IN BLUE (FEAT. PABLO SELNIK).
Alías i Careta van preparar ara fa un parell d’anys una lectura nova, des del més absolut respecte, de l’obra de tres dames de la cançó jazzística de tots els temps: Abbey Lincoln, Billie Holiday i Nina Simone. Black In Blue, el títol d’aquest espectacle és un tribut a tres veus indispensables de la història del jazz —i de la música negra en general—, que van fer fortuna amb peces inoblidables. Tres dones amb una biografia punyent, apassionant i intensa, que van passar a la posteritat, no només per la seva enorme popularitat, sinó també pel seu incontestable talent. Per els Pocket Concert de Bad Music 2.0. Alías i Careta comptaran per primer cop amb la col·laboració especial de Pablo Selnik. Junts constituiran un trident únic, una representació de luxe de l’escena més dinàmica del nou jazz nacional.
Música d’alçada, única i amb una formació exclusiva, en un espai acollidor i per només 5 €. Ah, i amb un servei de barra amb preus més que populars. Què més podem demanar? Jo de vostès reservaria d’una revolada una entrada a pocketconcerts@gmail.com.
Música d’alçada, única i amb una formació exclusiva, en un espai acollidor i per només 5 €. Ah, i amb un servei de barra amb preus més que populars. Què més podem demanar? Jo de vostès reservaria d’una revolada una entrada a pocketconcerts@gmail.com.
Martí Farré
*Traducció al català de l’article publicat al web de Bad Music 2.0., que podeu llegir aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario