Arrenca aquesta setmana el Voll-Damm 14è Festival de Jazz de Vic · Bad Music Jazz prepara un seguiment especial.
Per catorzena vegada seguida la ciutat de Vic esdevé per uns dies la capital de les tendències més perifèriques del jazz, un aparador obert a la gosadia, a les músiques llibertaries, a l’astracanada poètica, als viaranys que provenen del nord d’Europa, a la intenció, simplement, de crear un festival diferent de jazz —o de jazz diferent—.
La colla de
la vigatana Jazz Cava la —Big Bang Jazz Cava, que en diuen— dissenya un cartell
farcit de propostes gairebé en exclusiva, si no directament úniques, a
Catalunya. Músics com Uri Caine, el també zornià Marc Ribot, els electojazzeros
Beady Belle o els també escandinaus Håkon
Kornstad, Eivin Aarset o el guru Nils Peter-Molvaer han fet parada i fonda a la
capital osonenca. A banda de jazzman estrangers, el Festival de Jazz de Vic ha servit de plataforma per a
propostes nacionals de la categoria de Giulia Valle, Raynald Colom, J.U.L.A.I.,
IED8, la Asociación Libre Orkesta, Seward, Kaulakau o Filthy Habits Ensemble. Durant
dues o tres setmanes del mes de maig, la lloriana ciutat dels sants ha
esdevingut —esdevindrà un cop més— la ciutat dels funàmbuls del jazz.
Pianíssims, guitarríssims i vocalíssims
 |
| Jozef Dumoulin |
És costum que el certamen arrenqui
amb una producció pròpia d’allò més original: el Pianíssim, activitat que consisteix
en convidar a algun pianista —o no— per a què ofereixi ex professo un solo de caire pianístic.
Músics com Joan Díaz, Sergi Sirvent, Santi Careta o Marco Mezquida han estat
els encarregats de donar el tret de sortida amb el seu particular piano solo.
Enguany, la responsabilitat d’exercir de pianíssim recau en el belga Jozef Dumoulin
(dijous, 3, 20 h, Jazz Cava), teclista nu-jazzístic de discurs introspectiu, especialitzat
en el so del Fender Rhodes i en la creació de climes elegantment foscos. Tan
foscos com els del guitarrista noruec Stias Westerhus, que tocarà el dia
següent al Teatre L’Atlàntida, a les 22 h. Cordista del grup de Nils Peter
Molvaer, Westerhus basteix un discurs expressiu, grinyolant, que farà les delícies
dels amants del sorollisme. Grinyolants, energètics i, en aquest cas, rítmics, són
els sons del duet Chupaconcha, que tocarà el mateix dia que Dumoulin, a la Jazz
Cava, a les 23 h.
Dissabte 5 de maig, a les 20:30 h,
recalarà a L’Atlàntida la cantant Sidsel Endresen i els seus amics del Punkt
Festival, i el guitarrista David Soler amb el projecte Bad Courrency. Serà sens
dubte una sessió d’alt voltatge, de registres esmolats, no apte per a
integristes del jazz. En companyia d’Oriol Roca, a la bateria, Manolo Cabras,
al contrabaix, i Jozef Dumoulin, al piano, Soler interpretarà la seva música
enigmàtica amb la complicitat, posteriorment, de la comandita formada pels samplistes
Jan Bang i Erik Honoré i la cantant Sidsel Edrensen, una autèntica icona del
jazz més creatiu i les músiques improvisades. El jove siscordista Adrià Plana —un
dels exponents més excelsos del novíssim jazz català— posarà el contrapunt
melòdic a la jornada amb una sessió golfa, a les 23 h, a la Jazz Cava.
.jpeg) |
| David Mengual |
La primera setmana del festival
clourà amb un autèntic funàmbul del nostre jazz: el contrabaixista, pianista, compositor
i director David Mengual (diumenge 6, 19
h, Jazz Cava), autor de dos excel·lents discos durant la present temporada: Univers Evans (Quadrant), enregistrat amb la
Free Spirits Big Band, i Maitia
(Quadrant), gravat en companyia d’Oriol Roca, David Xirgu, Joan Díaz, Giulia
Valle i Dani Pérez, entre d’altres. A Vic presentarà les peces progressives del
disc Maitia.
De les cadències lisèrgiques al dance
 |
| Marc Ayza |
No gaire lluny de la rítmica
trencada del bateria Marc Ayza i els seus —Core Rhythm (Mc), Roger Mas (piano),
Tom Warburton (contrabaix) i Helios (Dj)—, trobem el funk-jazz-disco dels
entranyables Astrio —des d’ara amb una sola “s”—, que el dissabte 12 de maig, a
L’Atlàntida, presentaran un nou treball, Don’t
Leave The Planet (Chesapik), després de cinc anys
de silenci des que varen treure al mercat el CD Desplazamiento
(Satélite K, 2007). Som davant d’un disc sota l’influx de la fórmula que els ha
fet triomfar: melodies senzilles, ritmes frenètics, registres sensuals, picades
d’ullet al jazz, el groove, l’electrònica i, directament, la música de ball. Una
fórmula concebuda per escoltar i ballar alhora. Qui sap si el trio conformat
per Arecio Smith (teclats), Santi Careta (guitarra) i Santi Serratosa (bateria)
convertirà la sala 2 del solemne teatre de nom verdaguià en una pista de ball. Qui
sap si el propi Mossen Cinto ressuscitarà de cop i volta per posar-se a moure els
malucs. En tot cas, els qui no en tinguin prou, podran continuar la festa a la
Jazz Cava on, com també és costum al certamen osonenc, punxarà un reconegut
discjòquei —en aquest cas Miguelito Superstar— per posar punt i final a l’edició en curs.
 |
| Astrio |
Des de Bad Music Jazz, a més d’informar
periòdicament a través d’aquest blog i de les nostres xarxes socials, hem
preparat dos programes especials dedicats al certamen vigatà. Estigueu
alerta, també, de les promocions que oferirem a través dels nostres Facebook i
Twitter, amb entrades de franc per els nostres seguidors.
Més informació sobre el festival
al seu web oficial, aquí.
Text: Martí Farré.
Fotos: Voll-Damm 14è Festival de Jazz de Vic.
_BadJazz_02abr12.jpg)